Les extranyeses de la lectroescriptura

Estic fent un curset sobre les dificultats específiques de la lectroescriptura, i és realment sorprenent tot allò que un pot arribar a aprendre...

Avui la tutora ens ha deixat aquest joc. A veure que en trobeu els que el faceu!

  
Vols jugar?

Digues fort el color de cada una d’aquestes paraules (recorda que has de dir el color, no el que posa)

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Ara prova amb aquests:

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Suposo que aquesta segona vegada t’haurà costat una mica més, no?

Prova-ho ara amb els noms en japonès

kiiro orenlli aoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

I ara amb japonès però amb els colors canviats

 kiiro orenlli aoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

Què us ha passat?...

Si no saps japonès segur que t’ha resultat molt més fàcil dir els noms dels colors quan les paraules estaven en japonès encara que el color i la paraula no coincideixin. Això té una explicació:

És el que s’anomena efecte Stroop, un tipus d’interferència que s‘ha suggerit que es degut a que hi ha certes vies neuronals que es superposen i que participen de manera paral·lela en el procés de dir el color i en el de llegir la paraula (una via es dedicaria a mirar el color, i l’altra a llegir la paraula de manera que entre les dues es produeix una interferència que ens dificulta en el cas que no hi hagi  concordança).

Les vies de lectura estarien més reforçades en el cervell degut a l’experiència prèvia, la qual cosa facilitaria el proces de les vies encarregades de dir el color quan l’estimul del color i la paraula concorden.

Si els estímuls son incongruents llavors les vies de lectura interferiran amb les encarregades de nombrar el color. Però només hi haurà interferència si entenem l’idioma en el que estan escrites les paraules.

Cal dir que l’efecte Stroop també es troba en altres modalitat sensorials. Si esteu interessats podeu llegir tot l’escrit a Psicoteca