Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Hi ha frases que, sorprenentment mai quedaran desfassades, que sempre es podran emprar i sempre se li trobaran un sentit. Estem encallats en un punt i el disfressem per avançar? Avancem tan de pressa que hi ha pensaments que no tenen temps de canviar? Vivim conscients dels canvis que patim, dels canvis que provoquem?
ResponElimina"Via fora!, que tot està per fer i tot és possible."
Quina gran veritat...
Jo crec que hi ha pensaments que sempre tenen cabuda, que no canvien perquè la societat realment no canvia tant.
ResponEliminaEns trobem en un món que es modernitza amb les noves tecnologies, on trobem canvis materials, però les idees de la societat no varien. Aquestes es mantenen constants en el temps i l'espai.